lunes, 2 de enero de 2012

Resum temporada 2011

La meva temporada esportiva va començar a finals de Maig ja q fins a les hores no vaig tenir temps per entrenar i anava fent qualque coseta esporàdica mentre acaba els estudis de TAFAD.

Va ser un 1er mig any fantàstic per l’ experiència q estava visquent a nivell acadèmic però q a nivell esportiu sa temporada es ves interrompuda per una lesió. Pel Febrer, mentre feia un entreno conjunt amb un bon grapat d’ amics q havíem quedat per fer el circuit del q seria la 1era prova de la temporada de muntanya a la Talaia d’ Alcúdia, hem vaig torçar un peu i vaig patir un esquinç de turmell q me va tenir aturat gairebé 1 mes.

Ja a partir de final de Març, després de tornar del viatge d’ estudis amb els meus companys per terres catalanes fent trekking amb raquetes de neu per aigües tortes, snow a Port aine, compres per Andorra, fer puenting, etc.. vaig començar a entrenar de nou sèriament. Ja abans de començar el 2011 m’ havia apuntat al Doble Olímpic de Cala Millor, així q l’ objectiu era clar.

El fet de poder fer feina amb en David Atienza ( té una mala fama mal guanyada xq és un gran professional i he après molt amb ell, això no lleva q sigui un poc despistat jeje) i amb els atlots de s’ EBE de triatló me va fer més fàcil començar a treballar amb un àmbit q hem fascina.

Encara q m’ havia plantejat no competir fins el doble olímpic, les ganes me guanyaren i hem vaig apuntar al Triatló de Palma. Va ser el retorn a les competicions i no podia anar millor acabant amb en César d’ Artà entrant junts a meta.

El Doble Olímpic era la prova estrella q havia mirat de preparar en condicions de fer el millor q pogués. Duia 3 mesos d’ entreno específic per aquesta prova. El resultat i el temps va ser molt bo però d’ aquesta prova destacaria el cap de setmana q vaig passar amb Berto, Macca, Lares i Rubén.

Triatló de Can Picafort. Varem preparar l’ organització d’ aquest triatló juntament amb Miquel Ensenyat (Alma mater d’ aquesta prova) i el realment responsable de tot amb tota la il•lusió del Món i crec q va sortir una gran prova.

Cursa des Vermar. Vaig anar a córrer al poble veïnat del meu, Binissalem. Una cursa q ja duu crec q 3 anys fent-se però enguany canviava d’ ubicació i es feia d¡per dins les vinyes de rem de les afores del poble.

Duavins. Un altre poble a un altre poble veïnat i tb molt content amb el resultat obtingut.


Duatló cros de Llubí. Encara q no agafi sa BTT ni per anar a comprar es pa me vaig apuntar a aquest duatló. I mira, no va anar malament sa cosa però es va notar sa meva falta de pràctica damunt la BTT respecte els Beteteros. Especial record de la costa del final de cada volta amb bici.

10km de Calvia. Q puc dir més q q estic molt content del temps aconseguit. Va ser dur però al final vaig fer un poc manco del temps desitjat.

Cursa de s’è. Un clàssic del Nadal mallorquí. En aquesta prova estic content a mitges. Content pel resultat, pel ritme, pel temps però no content de no haver pogut aguantar en el grup q anava.


Sant Silvestre d’ Alcúdia
. Acabar l’ any fent el q ens agrada sempre se suposa q és positiu però ara mateix tenc un problema familiar i no tenia el cap a la cursa. A la 1era volta ja hem volia retirar però vaig pensar q no solucionaria res, q hem concentres en córrer i ja està.

Pel 2012 ja estic inscrit a 2 proves de mitja distància però moltes més n’ hi haurà pel camí.

No vull deixar passar l’ oportunitat de donar les gràcies a tots els q en qualque moment llegiu el q escrit.

Vos desitjo de tot cor SALUT I KMS!!!!!

8 comentarios:

Joan Carles dijo...

Bona temporada crack, espero coincidir en mes d'una la propera temporada. Molts d'anys!!!

Anónimo dijo...

enhorabuena... makina. el año que viene seras un referente para todos...

manuel

Anónimo dijo...

El 2012 sera aun mejor.Eres un crack!!


David Guerra.

Anónimo dijo...

Enhorabona Pep!! Segueix endevant... Mate

Toniet dijo...

el que fa més por és que cada carrera estas més fi!!!! ets un màquina!!

Pep Vidal dijo...

Tu si q estas fort Toniet. Estas enorme!!!!

Moltes gràcies pels comentarias a tots

Res dijo...

Pep, me acuerdo del esguince de Alcudia, estaba allí preguntándote por los bomberos, jajaja.
Aprovecha el momento que estás muy fuerte. Un abrazo

Migue Coll dijo...

La verdad es que tampoco es que te hayas matao...

Espabila!!! que como sigas así no vas a ningún lado hombre!!

(ya está bien de tantos comentarios positivos, que luego te lo crees)