lunes, 3 de marzo de 2014

III Duatló de Can Picafort, Campionat de Balears de distància curta 2014

6 dies després d' Orihuela i sense haver entrenat gens venia un altre prova marcada al calendari. Conscient de estar encara fus, de no haver fet res aquesta setmana i haver menjat com un porc no podia faltar a aquesta prova. Només les cames dirien fins a on volien arribar. Arribam a Can Pica i encara he d' inflar les rodes de la bici q just la vaig treure de la maleta del avió per muntarla i des de diumenge  no la tocava.

A la línia de sortida tots els cracks de l' illa més una nova fornada de sub23. Com sempre saludar als amics i rivals, col.locar bici a box i escalfar una micona abans de sortir.

Ens col.locam a la sortida i li dic als de devora q me pos de davant, q ja me passaran.... Meeeeeeccccc i arrancam a correr. Hem situo en un tercer grupet però aviat hem qued en terra de ningú, només acompanyat per Pablo Carmona, no duc rellotge i li deman q a quant anam, hem contesta q no ho sap però q molt fort, li contest q no fa falta m'ho juri jejeje al 5km més o manco ell es queda i me trob totsol amb un grupet amb en Ramon Tijeras, Mario, Tofol i dos més a tan sols 30m. A la segona volta forç un poc el ritme i aconsegueix-ho entrar dins el grup i amb ells entram a T1. Així com sortim com a sofrir com un porc, les cames me demanen q putes faig aquí. Anam agafant gent i s' arriba a fer un bon pilot. Només entram al relleu uns 5 i jo vaig al límit però li coment a Ramon q no m' amagaré i ajudaré amb el q pugui.

Quan duim dues voltes (20km) pens en deixar-me caure i tot i es q anava fus fus. La tercera volta per si no anava ja al límit és la més forta ja q tenim el grup gran de davant a pocs metres. Sé q he de sofrir i q en enganxar-los la cosa es calmarà un poc. Feim la pujada a tope i just al punt de gir d' adalt enganxam el grup. Adverteix-ho a Mario q no es quedi tallat.

Me col.loc en posicions intermitjes i vaig aguantant les estirades. Començam la darrere volta i a la darrere baixada intent-ho avançar posicions per entrar mínimament cómode a la T2.

Deixam la bici i a correr!!!!!!!  Nomes sortir les cames me diuen: On vas!!!!!! i es q no hi havia forçes. Hem límit a veure com me passen un darrere l' altre i es q ens hem baixat del 6 cap enrere i en Joan Ferrer q fa el 6è al final me va passar quan ja devia dur jo 1km però es q no hi havia més....

Intent mantenir la posició q duc al punt de gir del final ja q puc veure lo q li trec als de darrere però la part final es en lleugera pujada i la gent va justa. Pens q només son 2'5km de sofriment i pens q he de ser ambiciòs així q aconsegueix-ho agafar a Marcos ( alias bad boy) i just a la pujadeta q hi ha en el Maripaz enganxo a Oliva i canvio el ritme xq no me segueixí. Ara queda quasi tot baixadeta i pla, Mario me treu 50m i Oliva veig q ja no m'agafa així q a mantenir la distància i al final entro a meta el 20. Moooolt millor del q pensava i es q amb la palliça q duia damunt no donava un duro per jo.

1 comentario:

Unknown dijo...

Una de les festes més dures i més ben lluitades! Per això segur que tornarem! Jajaja